Deia Montserrat Roig que només el nom de les coses és
innocent. Potser ni això, ben mirat. I menys encara en política. En aquest punt
i a aquestes alçades de la pel·lícula, sembla evident que la ingenuïtat es paga
o es cobra, però mai és debades. Pensar que les coses són com són, i punt, per
exemple, és una idea molt còmoda i innocent però també suïcida a nivell
neuronal. Dic açò perquè des de fa un temps, contemplem astorats i amb certa
dosi de desídia l’allau de notícies referents a la corrupció que inunden
pantalles, pàgines i ondes. Corrupció ací, corrupció allà, normalment, això sí,
puntualitzada com a política.
Els polítics, ja se sap, que
tenen la mà molt llarga, que són molt pícaros
–concepte castellà de llarga i patrocinada trajectòria literària però de
dubtosa legitimitat democràtica– i que per això cal regenerar tot votant a
Albert Rivera. Els grans empresaris, per cert, ...
Llig el text complet en: http://www.saoedicions.com/la-corrupcio-que-volen/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada