El sol és alt encara quan m’acoste a la taquilla, un
d’aquells contenidors prefabricats sense luxes, tot pintat de color taronja
cridaner, amb una finestreta darrere de la qual un home observa amb desinterès
infinit com m’acoste. Demane un tiquet d’anada i tornada. “Pots tornar demà, no
hi ha problema. La barca està al final, on el para-sol blau”, em respon, en
castellà del sud, aspre –aspre?. Ja són quasi les sis de la vesprada. En el
port, a eixes hores, hi ha molt de vaixell però poca gent, la majoria treballadors
de les companyies que fan el trajecte que acabe de comprar, entre Santa Pola i
l’illa. M’acoste on m’ha dit i un altre dels treballadors de la companyia em
demana el paperet, amb una mà colrada al sol, suspesa immòbil en l’aire, i la
mirada mig amagada darrere de la visera d’una gorra amb l’escut del Real
Madrid. La barca, després de tot, era una llanxa ràpida, una barcassa motoritzada
d’unes cinquanta places on no hi ha ningú llevat del pilot, que vesteix un polo
roig amb el nom de la companyia, i l’home de la gorra, a qui se li escapa la panxa
per davall del polo. Parlen durant tot el trajecte, el penúltim del dia fins al
tros de terra que comença a retallar-se en l’horitzó en forma de línia mínima.
De camí creuem un parell de
barques més, plenes, que a poc a poc se n’allunyen cap a la costa. Les observe detingudament,
com pugen i baixen colpejant les ones suaus. Quan em gire ja distingisc les
muralles del baluard i l’església, una construcció estranya, amb un toc Joc de
Trons que resulta ser neoclàssic borbònic, diu Viquipèdia. Arribe al port Nou
en pocs minuts. Encara hi ha cues dels que se’n van amb bosses i tovalloles al
voltant dels colls cremats. L’home de la gorra em diu adéu alhora que comença a
recollir els seus tiquets. Camine ràpidament cap al poble per la costereta que envolta
la badia –“Passeig Miguel Ángel Blanco”, segons resa una placa al mur del museu
que la ressegueix– on hi ha unes quantes barques de fusta a l’arena. Els bars i
restaurants que flanquegen l’arc d’entrada, mig buits, anuncien tota classe de peixos i mariscos. Els
cambrers xarren a la barra. Els pregunte pel carrer...
Llig el text complet en: http://www.saoedicions.com/viatge-a-tabarca/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada