Dins Caràcters, núm. 69
Quan tenia quinze anys, a banda
de pensar que totes les cançons parlaven de mi, lluïa amb orgull un parxe a la meua motxilla. Era un lema fàcil,
solemne, essencialista. Tres paraules, només. Un dia, un xaval en moto m'ho va
arrancar en ple carrer després d’amenaçar-me amb dolor etern si m'ho tornava a
vore. I això que no em coneixia de res. Tant se val, ara, el detall. El fet és
que jo, com a bon teenager, basava
bona part de la meua ideologia en frases breus i rocoses.
Però
el temps passa. O nosaltres. I cada dia m’agraden menys els aforismes. Bé, no
és que no m’agraden, és que me’ls prenc cada vegada amb menys entusiasme. Un
dia, J. F. Mira va dir, molt seriós, que els aforismes "són una manera de dir alguna cosa que normalment crida l'atenció o pareix intel·ligent, però que no correspon a la realitat".
Són les paraules d’un vell. I en el fons té raó. Ara, el cert és que és
complicat resistir-se’n. Al capdavall, a tots ens encanta la simplificació, la
digestió senzilla, la comoditat que dóna l’absència de matisos.
El
món de la literatura no és aliè a aquest tipus de problemàtiques. Al contrari, hi
és especialment propens. De fet, escric tot açò cansat de sentir, veure pintat
en murs o navegant per les xarxes socials, aquell aforisme panxacontent de “més
llibres més lliures”. Segur? Podem repetir-ho fins que els quatre genets de
l’Apocalipsi cavalquen entre riures i quedar-nos ben autocomplaguts. Però què
estem dient? S’és més lliure per llegir més llibres? Depèn, clar. A aquesta, com
a totes les sentències de marbre, li falten paraules.
Respondria un
sí rotund si afegirem l’adjectiu “diferent”. Crec fermament que llegir més
llibres diferents ens fa més lliures. Sí, això sí, a base d’idees d’ací i allà
construïm les nostres. Com més idees diferents, més debats; i com més debats,
més matisos; com més matisos, al seu torn, més marge de maniobra ideològic. Esdevenim,
doncs, menys esclaus de les ideologies poderoses. En canvi, respondria un no
rotund si ens quedem amb aquelles quatre paraules: “més llibres més lliures”.
Quina estupidesa. Podem llegir-nos tot el catàleg d’èxits de la megaeditorial
de torn sense eixir d’una presó de llocs comuns i tòpics conservadors, d’idees
buides que es repeteixen com una lletania. I és que la llibertat, en el fons,
no és l’opció de triar. O no només. La llibertat és l’opció de triar entre
propostes diferents. No?
Se m’acaba el
paper i rellegisc el que acabe de dir –aforismes inclosos. Són, trobe, les
paraules d’un susceptible, d’un repel·lent irritable. Deu ser, supose, que a la
meua motxilla ja no hi ha cap parxe;
que fa temps que les cançons deixaren de parlar de la meua vida. Vostès em
perdonen.