Dins Caràcters núm. 67
Quan ets foraster i emergeixes a la superfície des de l’estació Central de
Brussel·les, hi ha dues possibilitats. La primera és seguir l’orografia urbana
i el corrent de gent i acabar, en poques passes i menys minuts, a la Grande
Place i el seu Ajuntament asimètricament perfecte. L’altra possibilitat és
agafar un altre camí. Qualsevol. Per exemple el que creua la catedral i el Parc
Reial i arriba fins a l’avinguda de les Arts i la llibreria “Filigranes”, la
més gran de la ciutat. És el que vaig prendre jo ara fa uns mesos. Allà
m’esperava una bona amiga belga, amb un parell d’hores de treball per endavant
i aquell valencià seu amb accent francès que aprengué un dia i no oblidà mai.
“Benvingut”, diu, amb un somriure. Parlem pocs
segons perquè ha de tornar a la feina. Jo, mentrestant, passege entre uns
prestatges que parlen molt de la situació sociolingüística de la ciutat: el francès
és majoria absoluta, el neerlandès l’oposició i l’anglès la frontissa. A banda,
hi ha els minoritaris: castellà, italià o alemany. Mire ací i allà,
distretament, sense ànim de trobar perquè no busque. De sobte, en una de les
taules principals, ho veig: Jo confesso,
de Jaume Cabré. No està en valencià, però, sinó en neerlandès: De bekentenis van Adrià. I n’hi ha una
pila d’exemplars. Més enllà, amb el mateix xiquet a la portada, hi ha la
traducció al francès: Confiteor. Una
altra bona pila.
Després del descobriment,
m’assec a la cafeteria de la llibreria. La meua amiga s’hi apropa. Li pregunte
per Cabré. “Un fenomen”, diu, dos dècimes de segon més tard. Ho és. Després de
triomfar en valencià, castellà i alemany, em conta que Cabré arribà a
Brussel·les a la tardor de 2013, en francès i en neerlandès, les dues llengües
oficials de la capital belga. I que ho tornà a fer. De fet, va ser una de les
grans sensacions de la Fira del Llibre del passat febrer.
Per què triomfa Cabré, pense
mentre fullege, precisament, el magazine especial que la llibreria publicà amb
motiu de la fira, on trobe una crítica del llibre: “sans doute le livre le plus
marquant de 2013. Un roman touffu et laberintique, envoûtant mais exigeant”. Per
això, clar, però també per alguna cosa més. Si Cabré triomfa, en el fons, és per
la suma exacta de qualitat literària, teranyina argumental, oportunisme
històric –guerres o postguerres, civils o mundials– i dosi raonable de
sentimentalisme. La suma que provoca l’aplaudiment de crítica –no de tota, clar,
que l’èxit sempre provoca bilis–, lectors i mercat. La suma, tot plegat, que crea
aquell “fenomen” català, pronunciat amb accent francès al bell mig de
Brussel·les.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada